Reflexió.

Quan jo era petita creia en els reis mags, el caga tió, pare noel, vivia feliçment sense saber que era en realitat, amb la il·lusió de despertar i trobar regals sota l'arbre o picar i que sortissin regals. Com cada any al meu poble s'anava a la plaça principal, on hi havia un immens Caga tió. Els més petits havien de anar amb una bossa de llegums per donar-li a la boca al Caga tió que havia i ell et donava un regal. Aquest any una amiga meva ja em va insinuar alguna cosa sobre que tot era falç  i ho feien els pares, jo no la vaig voler creure. Vaig anar a la plaça i després d'esperar una estona a la cua em va tocar donar-li la meva bossa, en apropar la mà per "alimentar-lo" vaig veure per primera vegada una mà que mai havia vist sortir de dins de la boca, em vaig desil · lusionar molt. Després vaig anar a buscar la part del darrera el meu regal, em van donar una nina,  però encara que m'hagués adonat que no tot era com creia, aquell  sentiment de tots aquells anys que podia apreciar en cada infant no hem va fer perdre l'esperança.
Lydia Izquierdo Garcia.