REFLEXIÓ

El ratolí Pérez

Se’m movia una dent, amb impaciència li deia  a la meva mare que se la mirés i provés de treure-me-la. La veritat és que tenia ganes que el ratolí Pérez vingués a agafar-la i em deixés un regal però la dent no queia. Vaig estar sopant i quan vaig anar a dormir tan de moure-la se’m va caure. Jo tota feliç la vaig posar sota el coixí . Al endemà vaig aixecar el coixí i la dent estava allà. Ho sabia! El ratolí se’n havia oblidat i jo estava mol trista. Vaig anar a veure la mare i li vaig donar la dent, li vaig preguntar perquè no havia vingut el ratolí potser no li queia bé.  Desprès de dinar vaig anar a fer la migdiada, quan estava apunt de dormir-me algú va entrar a l’habitació i va deixar un regal al meu costat.  Jo tenia un ull obert així que vaig  veure la meva mare deixar el regal. Em vaig llevar i vaig pujar corrents a dalt. Li vaig donar les gràcies a la mare ja que no em sorprenia géns, perquè voldria un ratolí les meves dents? Però em vaig decebre una mica perquè jo em creia suficient gran com per saber la veritat i no entenia perquè no m’ho havien dit abans.
Gemma Serra Juste