jueves, 29 de septiembre de 2011

José Antonio Marina.

Idees que destaquem sobre el vídeo visualitzat a classe del filòsof i pensador José Antonio Marina.

-La intel·ligència humana pot fer grans coses disposant de molt poc material.

-La filosofia s'encarrega de la vida del present, no del passat ni del futur.

-La filosofia és capaç de crear màgia amb les paraules i amb els actes.


Reflexions sobre les frases.


Filosofar és una de les coses que més estimula la nostra ment. Filosofar es estimulant perquè ens fa plantejar-nos moltes de les preguntes que ara per ara, no tenen resposta, i com que no tenen cap resposta concreta, en podem formular qualsevol hipòtesi que se’ns acudeixi. I aquest és un dels avantatges que tenim, no hi ha un límit al que arribar a l’hora de formular respostes possibles i raonables a aquestes preguntes que ens fem. I gràcies a la nostra capacitat, no ens resulta gens difícil formular aquestes respostes, no necessitem tenir una gran quantitat de recursos per extreure’n una conclusió, tenim la capacitat d’explotar al màxim aquests recursos que tenim, que, per escassos que siguin, sempre ens proporcionen material o informació suficient perquè la nostra intel·ligència brolli de nosaltres.
Gràcies al que hem vist amb la gent que ha cultivat aquesta intel·ligència, pensem que la filosofia són uns pensaments, uns coneixements que a partir dels avenços en la societat i en el món en tots els aspectes va renovant-se dia a dia, però el que no canvia són els valors, la balança entre el bé i el mal seguirà sempre igual passin els anys que passin. La filosofia no tracta d'endevinar que passarà el futur o que ens va passar el passat, és simplement el conjunt de coneixements que dia a dia ens ajuda a reflexionar i a pensar sobre el que ens envolta, el que som ara, en el precís instant en què ho pensem, sense haver d’investigar en el passat, ni preocupar-se pel que vindrà al futur, només prenent plena consciencia del present.
D’altra banda, provoca uns efectes sobre nosaltres mateixos, efectes que poden fer canviar la nostra forma de veure i entendre el món. És un mitjà de comunicació constructiva cap a tu mateix i cap als demés, que pot ajudar-te a créixer com a persona coneixent-nos a nosaltres mateixos , a reflexionar i valorar el que per nosaltres és important, el que està bé o malament.. Provoca uns canvis que poden arribar a ser molt importants en la nostra persona. En conseqüència a aquests canvis, les persones podem arribar a fer coses sorprenents. Té la capacitat de fer que les paraules i els actes mostrin una característica especial, que es converteixin en coses màgiques i úniques, tal i com s’ha demostrat al llarg de tota la història amb els grans filòsofs, podem anar des de desenvolupar teories sobre pràcticament qualsevol cosa, crear pensaments sobre l'univers... fins a passar-nos la vida investigant sobre la part mes ínfima de la nostra vida. I gracies a aquestes capacitats adquirides, som capaços de convertir un d’aquests pensaments únics en màgia pels demés, . I ho anomenem màgia perquè, mesurant les nostres paraules, pensant-les i recitant-les en el moment precís, podem arribar a expressar coses que molta altra gent, que no ha dedicat la seva vida a filosofar, no sap com expressar. Podem fer màgia amb els actes i les paraules, només hem d'obrir les nostres ments cap a la filosofia i deixar-nos ensenyar per ella...


Lydia Izquierdo, Gemma Serra, Oscar Torrado, Elena Torrell.

jueves, 22 de septiembre de 2011

Preguntes de la filosofia.

Creus que les preguntes filosòfiques són importants?


Jo crec que sí que són importants les preguntes filosòfiques , ja que permeten veure les coses des d'un punt objectiu, deixant de banda les supersticions, les mentides... i veure la realitat basant-te amb el teu coneixement i raonament per trobar-li una lògica  a les coses sense recórrer a altres fonts generalment fictícies  per poder omplir aquell buit de coses que desconeixem.  


-Què significa "adquirir compromisos"? Quina importància tenen els compromisos en la vida de les persones?



Adquirir compromisos significa tenir un deure a complir alguna  acció en un espai futur , que tu t'has compromès a fer-la. En la vida quotidiana d'una persona segons el meu punt de vista, adquirir un compromís i complir-lo significa molt ja que d'aquesta manera saps que la persona que t'ha dit que es compromet  a fer alguna cosa i la compleix, saps que pots confiar en ella, en canvi si passa a l'inversa no complint el seu compromís si succeeix  una vegada el pots passar per alt, però a la segona ja veus que aquesta persona que promet i no compleix no te paraula i no pots confiar amb ella. Veient que un simple compromís ens pot ajudar a agafar confiança en les persones i fins i tot amb tu mateix.

Lydia Izquierdo

Preguntes filosòfiques


Creus que les preguntes filosòfiques són importants?
Val la pena aclarir el que entenc jo per pregunta filosòfica . Per mi una pregunta filosòfica no pregunta per algú un objecte concret, pregunta per qüestions bàsiques que no tenen una resposta definitiva i per importància considero  totes les coses que ens fan sentir millor
Crec que les preguntes filosòfiques són importants perquè les fem servir com a instrument per enriquir-nos, per raonar i veure el món des de un punt de vista més crític i per coneixens a nosaltres mateixos.

 Què significa ''adquirir compromisos'' i quina importància tenen per la vida de les persones?

Adquirir compromisos significa assumir la responsabilitat envers algú.
Els compromisos tenen molta importància perquè s’han de complir i en el cas que els traeixis també et traeixes a tu mateix. Un exemple de compromís es casar-se, obtens la responsabilitat d’aquesta persona.

Gemma Serra Juste.

Preguntes sobre la filosofia.

- Creus que les preguntes filòsofiques són importants?

Penso que questionar-se el perquè de moltes coses sobre la nostra vida o el que ens envolta ha de ser un punt de reflexió molt important en nosaltres. El fet d'intentar pensar en el que som i en el que ens ha donat la vida, és una conclusió a la que hem d'arribar d'alguna forma o altre per poder trobar-nos a  nosaltres mateixos. Saber argumentar-te a tu mateix coses que no tenen resposta, penso que ens ajuda a reforçar la nostra personalitat i maduresa i ens fa seguir un camí determinat. Per tant, la filosofia en nosaltres mateixos juga un paper molt important.

-Què significa "adquirir compromisos"? Quina importància tenen els compromisos en la vida de les persones?

Adquirir compromisos per mi és anar agafant responsabilitats sobre nosaltres o els demés. És a dir, adquirim el compromís d'estudiar, està en les nostres mans fer-ho o no, però és la nostra decisió. D'altra banda, adquirir un compromís amb una persona aliena és comprometre't o donar la teva paraula formant un acord amb una altra persona.
Penso que els compromisos en la vida de les persones són molt importants, tan per tu mateix com pels demés. Ens ajuda a saber conviure amb els altres i a anar guanyant confiança amb les persones amb las quals tens compromisos, sempre que no es trenquin. I comprometre't amb tu mateix a aconseguir o fer alguna cosa, ens ajuda a marcar-nos objectius que ens poden motivar de forma positiva per anar creixent com a persona i guanyant confiança i estima en tu mateix a mida que vas complint aquests compromisos.




Elena Torrell Belzach.

Adquirir compromisos i la seva importància.

Adquirir compromisos es un pas important en la vida d’una persona. Adquirir un compromís vol dir fer algun pacte o promesa, amb una altre persona o amb tu mateix, i això és molt important, ja que normalment cal un treball o un esforç per arribar a l’objectiu d’acomplir aquest compromís, i quan s’arriba a tenir el compromís complert, també es troba un sentiment de satisfacció, i tant el treball i l’esforç realitzats gracies a aquest compromís adquirit, com la satisfacció que s’obté al complir-lo, son coses positives per a una persona.
Oscar Torrado

Preguntes filosòfiques

Jo crec que a la vida tots ens hem fet certes preguntes, preguntes que per mi, degut a la curiositat que pateixen la gran majoria de persones, son inevitables. Preguntes que en el fons son molt bàsiques, però a les quals encara no hem trobat resposta. Algunes de les preguntes que jo m’he plantejat són:

·Perquè existim?

·Te algun objectiu la nostra existència?

·Tot esta predestinat?

Fer-te totes aquestes preguntes et fa pensar, i personalment crec que gracies a les reflexions que ens provoquen aquestes preguntes, podem arribar a plantejar-nos molts aspectes de la nostra vida, generalment cap a un aspecte mes positiu.

Oscar Torrado

miércoles, 21 de septiembre de 2011

Reflexió.

Quan jo era petita creia en els reis mags, el caga tió, pare noel, vivia feliçment sense saber que era en realitat, amb la il·lusió de despertar i trobar regals sota l'arbre o picar i que sortissin regals. Com cada any al meu poble s'anava a la plaça principal, on hi havia un immens Caga tió. Els més petits havien de anar amb una bossa de llegums per donar-li a la boca al Caga tió que havia i ell et donava un regal. Aquest any una amiga meva ja em va insinuar alguna cosa sobre que tot era falç  i ho feien els pares, jo no la vaig voler creure. Vaig anar a la plaça i després d'esperar una estona a la cua em va tocar donar-li la meva bossa, en apropar la mà per "alimentar-lo" vaig veure per primera vegada una mà que mai havia vist sortir de dins de la boca, em vaig desil · lusionar molt. Després vaig anar a buscar la part del darrera el meu regal, em van donar una nina,  però encara que m'hagués adonat que no tot era com creia, aquell  sentiment de tots aquells anys que podia apreciar en cada infant no hem va fer perdre l'esperança.
Lydia Izquierdo Garcia.

La meva reflexió.

De petit sempre m’havia cregut tot el que llegia, o el que veia a les series de televisió o a les pel·lícules…  suposo que les coses que tots els nens ens creiem de petits, els dibuixos animats, les pel·lícules de ciència ficció… I al començament ets feliç, perquè en parles amb els amics, i jugueu i els nens no necessiten gaire cosa mes per entretenir-se. Però arriba un moment en que te n’adones que les coses en les que creus no son de veritat, en que has de començar a veure-ho des d’un punt  de vista mes real, saber que mai, per molt que t’enfadis i cridis, se’t tornarà el cabell ros i de punta, i que mai podràs llençar rajos d’energia per les mans, ni que quan tinguis disset anys seràs un detectiu capaç de resoldre qualsevol cas… I en el moment en que acceptes tot això, aquesta presa de consciencia et fa créixer psicològicament, fer-te mes adult i madurar, i en el meu cas, em va fer adonar-me’n de que no pots creure en res que no puguis demostrar. Aquest es per mi un dels primers passos del mite al logos.


Oscar Torrado

martes, 20 de septiembre de 2011

Reflexió.

Cada dia tenim desil·lusions i il·lusions, i si es tracta de dir en quants moments ens sentim desil·lusionats serien incomptables. Cada petita acció que fem pot provocar-nos una il·lusió o desil·lusió, depenent de com vagin el curs de les coses. Cada vegada que ens passa, anem fent-nos més forts i aprenent de les experiències però això no vol dir que puguem sentir-nos enganyats o decebuts moltíssimes vegades més. Com per exemple quan ens fem unes expectatives massa bones o irreals d'alguna cosa que esperem amb molta il·lusió i quan la vivim en la realitat no té res a veure en com ens ho imaginàvem. Penso que en molts aspectes de la nostra vida passem del mite al logos, de manera més accentuada o no, però ho fem molt sovint. El nostre cervell va marcant-se tantes expectatives i punts de vista que la vida real no és capaç de donar-nos i no tenim el privilegi de preveure les coses i anticipar-nos al que ens pot passar, l'únic que sabem és com s'acaba tot, però mai se sap, potser també és un mite.




Elena Torrell Belzach.

viernes, 16 de septiembre de 2011

REFLEXIÓ

El ratolí Pérez

Se’m movia una dent, amb impaciència li deia  a la meva mare que se la mirés i provés de treure-me-la. La veritat és que tenia ganes que el ratolí Pérez vingués a agafar-la i em deixés un regal però la dent no queia. Vaig estar sopant i quan vaig anar a dormir tan de moure-la se’m va caure. Jo tota feliç la vaig posar sota el coixí . Al endemà vaig aixecar el coixí i la dent estava allà. Ho sabia! El ratolí se’n havia oblidat i jo estava mol trista. Vaig anar a veure la mare i li vaig donar la dent, li vaig preguntar perquè no havia vingut el ratolí potser no li queia bé.  Desprès de dinar vaig anar a fer la migdiada, quan estava apunt de dormir-me algú va entrar a l’habitació i va deixar un regal al meu costat.  Jo tenia un ull obert així que vaig  veure la meva mare deixar el regal. Em vaig llevar i vaig pujar corrents a dalt. Li vaig donar les gràcies a la mare ja que no em sorprenia géns, perquè voldria un ratolí les meves dents? Però em vaig decebre una mica perquè jo em creia suficient gran com per saber la veritat i no entenia perquè no m’ho havien dit abans.
Gemma Serra Juste