"Nosaltres ens fem figures dels fets. Per conèixer si la figura és certa o falsa hem de comparar-la amb la realitat. La proposició és una figura de la realitat " de Ludwing Wittgenstein.
Aquesta frase parla de la relació entre les figures i els fets. Nosaltres en quan subjectes amb capacitats cognoscitives (sentits) percebem la realitat i a partir d'aquesta recepció d'informació podem obtenir coneixement. El coneixement expressa el que hi ha en la realitat i d'aquesta relació subjecte-món es generen figures; en aquest sentit els fets els podem traduir en figures per tal d'entendre'ls i classificar-los en marcs espaials i temporals. La dificultat hi és quan la figura és abstracte, és a dir, que es genera mentalment. Per tal d’expressar la figura usem la proposició; una proposició és un anunciat susceptible de se vertader o fals , observem que en aquest context la proposició serveix per passar d'allò purament abstracte (figura) a un anunciat amb un significat limitat. Wittgenstein diu que la proposició és una figura de la realitat ja que expressa alguna cosa percebuda pels sentits i gràcies això podem dir si és cert o fals, en altres paraules, si s’adequa a la realitat.
El principal problema d'aquesta tesi és que no expressa les proposicions que no guarden relació amb la realitat ja que generen figures que no troben referen en aquesta com per exemple les figures generades per disfuncions cognoscitives com l’esquizofrènia on la relació subjecte-realitat esta alterada.
Gemma Serra,Lydia Izquierdo,Oscar Torrado
Aquesta pregunta bàsicament seria l'inrevés de l'anterior, ja que hens referiríem al cervell com a l'ànima i hens pregunten si som pura ànima. Jo diria que tenim un cervell, ja que si fóssim un cervell hens faltarien altres òrgans, com els sensorials, per percebre que som. Podem dir que el cervell és una peça més que forma la entitat, és a dir, des de la dualitat, el cervell representa l'ànima, i el cos la matèria. Podem arribat a la conclusió de que sóm ànima i matèria és a dir cervell i cos.
