De petit sempre m’havia cregut tot el que llegia, o el que veia a les series de televisió o a les pel·lícules… suposo que les coses que tots els nens ens creiem de petits, els dibuixos animats, les pel·lícules de ciència ficció… I al començament ets feliç, perquè en parles amb els amics, i jugueu i els nens no necessiten gaire cosa mes per entretenir-se. Però arriba un moment en que te n’adones que les coses en les que creus no son de veritat, en que has de començar a veure-ho des d’un punt de vista mes real, saber que mai, per molt que t’enfadis i cridis, se’t tornarà el cabell ros i de punta, i que mai podràs llençar rajos d’energia per les mans, ni que quan tinguis disset anys seràs un detectiu capaç de resoldre qualsevol cas… I en el moment en que acceptes tot això, aquesta presa de consciencia et fa créixer psicològicament, fer-te mes adult i madurar, i en el meu cas, em va fer adonar-me’n de que no pots creure en res que no puguis demostrar. Aquest es per mi un dels primers passos del mite al logos.
Oscar Torrado
No hay comentarios:
Publicar un comentario