Vida
Friedrich Nietzsche va néixer el 15 d'octubre de 1844 a Röcken, Prússia.
El seu pare, un ministre luterà, va morir quan ell tenia 5 anys, i va ser educat per la seva mare en una casa on vivien la seva àvia, dues ties i una germana. Va estudiar filologia clàssica en les universitats de Bonn i Leipzig, i va ser nomenat professor de filologia grega a la Universitat de Basilea als vint i quatre anys va obtenir la càtedra extraordinària de la Universitat de Basilea; pocs anys després, però, va abandonar la docència, decebut per l'academicisme universitari. En la seva joventut va ser amic de Richard Wagner, per qui sentia una profunda admiració, encara que més tard trencaria la seva relació amb ell.La vida del filòsof va ser tornant-se cada vegada més retirada i amarga a mesura que avançava en edat i
s'intensificaven els símptomes de la malaltia, la sífilis. El 1882 va pretendre en matrimoni a la poetessa Lou Andreas Salomé, per qui va ser rebutjat, després d'això es va recloure definitivament en el seu treball. Si bé en l'actualitat es reconeix el valor dels seus textos amb independència de la seva turmentada biografia, durant algun temps la crítica va atribuir el to corrosiu dels seus escrits a la malaltia que patia des de jove i que va acabar per ocasionar-li la bogeria.
Els últims onze anys de la seva vida els va passar reclòs, primer en un centre de Basilea i més tard en un
altre de Naumburg, encara que avui és evident que el seu tancament va ser provocat pel desconeixement de la veritable naturalesa de la seva malaltia. Després de la seva mort, la seva germana va manipular els seus escrits, aproximant a l'ideari del moviment nazi, que no va dubtar a invocar com a aval de la seva ideologia, del conjunt de la seva obra es desprèn, però, la distància que el separa d'ells . Va escriure diverses obres importants, entre elles:
L'origen de la tragèdia (1872)
Així va parlar Zaratustra (1883-1885), Més enllà del bé i del mal (1886)
La genealogia de la moral (1887)
El crepuscle dels déus (1888)
El Anticrist (1888)
Ecce Homo (1889)
La voluntat de poder (1901).
La seva delicada salut (va estar afectat tota la seva vida per la seva poca vista i els seus constants migranyes) va obligar a retirar el 1889. Al cap de deu anys va patir una crisi nerviosa de la qual mai es va recuperar. Va morir a Weimar el 25 d'agost de 1900.
Entre les divisions que s'han proposat per a les obres de Nietzsche, potser la més sincrètica sigui la que distingeix entre un primer període de crítica de la cultura i un segon període de maduresa en que les seves obres adquireixen un to més metafísic, alhora que es tornen més aforístiques i hermètiques. Si el primer aspecte va ser el que més impacte va causar en la seva època, la interpretació posterior, a partir de Heidegger, s'ha fixat, sobretot, en les seves últimes obres.
MARC HISTÒRIC, SOCIOCULTURAL I FILOSÒFIC
El panorama històric està determinat per una sèrie de revolucions en les quals es planteja el conflicte entre la burgesia i el proletariat, sorgides de la Revolució Industrial, l'enfrontament entre el liberalisme burgès i el nacionalisme i l'anarquisme, el socialisme i el comunisme.
A Alemanya, després de la unificació de 1871 se va imposar un model d'Estat liberal-nacionalista. Un altre fenomen va ser el colonialisme, mitjançant el qual Europa va imposar els seus valors a la resta del món.
La cultura es va desenvolupar en el romanticisme, el realisme, el naturalisme, l'impressionisme o el modernisme. Els escriptors més famosos van ser Víctor Hugo, Zola, Tolstoi ... els pintors Van Goght, Retre ... i els músics com Verdi, Wagner ...
La ciència experimental es va convertir en el saber més prestigiós, per les seves progressos i aplicacions tècniques, convençuts del poder de la ciència per fer progressar a la humanitat. Els dos conceptes científics més importants són energia i evolució.
En filosofia, després de la mort de Kant, va sorgir l'idealisme absolut de Hegel, centrat en la raó, al qual es van oposar el materialisme històric de Marx que buscava transformar el món mitjançant l'acció revolucionària i la instauració d'una societat sense classes.
El positivisme i el vitalisme proposaven la substitució de la religió i la metafísica per la ciència. L'individualisme radical que considera l'ésser humà ia la llibertat com a valor fonamental. El irracionalisme amb la voluntat de viure, que buscava la contínua lluiti per l'existència i un profund sofriment del qual només es pot escapar mitjançant el cultiu de l'art, de la música i la renúncia ascètica
de la vida.
Schopenhauer va influir en Wagner, les òperes pretenien alliberar l'espectador del dolor imposat per la irracionalitat.
INFLUÈNCIES I REPERCUSSIONS
Rep la influència de la filosofia grega, especialment d'Heràclit. Acusa a Sòcrates i Plató de ser els creadorsdels greus errors filosòfics que han conduït a la decadència de la cultura occidental.
Dels sofistes pren la teoria relativista del llenguatge que el porta al perspectivisme, reconeix a Voltaire, Hume i al Kant crític de la metafísica. La influència que va rebre més poderosa va ser el voluntarisme irracionalista i la metafísica de l'art de Wagner i Schopenhauer.
Nietzsche ha inspirat la psicoanàlisi de Alder, la teoria de la decadència d'occident, l'existencialisme ateu, en la crítica de la cultura de masses de l'Escola de Frankfurt, en el pensament antimetafísic i en la filosofia postmoderna.
PENSAMENT
Fa unes interpretacions molt particulars casi irracionals ; s'enquadra dins del vitalisme, ja que per a ell l'home és un animal i l'ocupació primordial és viure. Realitza una crítica a la cultura occidental l'essència és el menyspreu d'aquesta vida. Critica a Parmènides, Plató, el cristianisme, el racionalisme, Kant, Hegel ... ja que defensen la raó i no han sabut explicar l'esdevenir de la realitat i del món arribant a falsificar. Critica la divisió de la realitat en dos mons, que definien a aquest món com irreal, imperfecte, ple de dolor ... i per això van creure un món perfecte més enllà del que podem percebre. Quant al tema del coneixement exposa la "epistemologia tradicional" en la qual afirma que el coneixement és un objecte i un subjecte particulars en constant esdevenir i que com millor s'expressa seriosa mitjançant metàfores. Considera que és una invenció humana a la qual s'arriba per mitjà de conviccions i que no signifiquen res per a ell. El llenguatge segueix el camí de la raó, els conceptes estan buits de significat perquè no abasten res en voler abastar tot i no expressen l'essència de les coses només és una simple convenció que acceptem. Proposa les metàfores ja que són mutables i per tant no existirà la veritat absoluta, només una veritat relativa, la meva veritat.
La ciència a d'escriure l'ordre immutable de l'univers, per tant també la crítica, ja que contribueix a una reducció de la vida i s'oposa a la imaginació. Nietzsche elabora les seves tesis expressant per mitjà de tres metàfores:
1La voluntat de poder = és l'energia irracional que es manifesta en l'home com un conjunt de forces i instints que representen el poder creador "dionisíac" de la vida, la màxima expressió és el
superhome. Aquesta voluntat de poder és la voluntat de creació.
2 El superhome = seria com un nen innocent que té voluntat de poder. Realitzarà
la transvaloració de valors, acabant amb la "metàfora idealista" i negant a Déu, el que proporcionés una moral de senyors.
3 L'etern retorn =per a ell, el temps no és lineal, sinó cíclic i tot es repeteix eternament. Cada instant adquireix un valor infinit i l'afany de que tot es repeteixi expressa l'amor suprem cap a la vida.
Un cop declarada la cultura occidental com decadent, "mata a Déu", ja que és entès com el conjunt d'aquesta cultura. El resultat és el nihilisme que significa quedar buit i és aquí on diu que cal seguir proposant la seva filosofia "la nova aurora". Reivindica la vida amb tot el bo i el dolent ja que és l'única que hi ha, en aquesta vida també hi ha contradicció i som part. Enfront de la ciència i la filosofia proposa l'art perquè és una disciplina que aborda la tasca de formular metàfores per fer de la vida una mica ric i ple.
Lydia Izquierdo, Oscar Torrado i Gemma Serra
Així va parlar Zaratustra (1883-1885),
